diumenge, 22 de novembre del 2009

Comanegra

Comarca: Garrotxa.
Alçada: 1.557 m.
Desnivell: 257 m.

Aquest cap de setmana ha tocat anar cap a la Garrotxa per fer el Comanegra. És un cim mol senzillet amb diferents opcions per pujar-hi, la més fàcil permet assolir-lo amb tan sols 257 m de desnivell.
Jo per aprofitar una mica més el dia vaig allargar l'excursió passant primer pel Puig de les Bruixes (1.393 m.) el que implica una mica més de desnivell i temps.

Per arribar-hi, s'ha d'agafar la pista que mena a ma esquerre de la carretera que uneix Rocabruna amb Beget, a l'inici de la pista fa una bona pujada amb un dipòsit a dalt de tot. Seguim la pista (que està un xic atrotinada) fins al final, on deixarem el cotxe.

Des del final de la pista continuem caminant direcció el Puig de les Bruixes - coll de Sant Marc (hi ha un cartell que ens indica) seguint marques de PR. Un com passat per la base del Puig de les bruixes, el camí s'enfila per poder tornar enrere direcció al cim.

Un cop al cim haurem de baixar per l'altre vessant, i seguint la carena cap al Comanegra, passant algun tram més rocós per la part de la dreta (hi han maques vermelles i verdes).

En arribar al Comanegra només hem de tornar a baixar cap a la pista per on trobem millor camí (hi han traces per tot arreu!) i de la pista cap al cotxe.

Apa deixo el mapa i les fotos per a qui li interessi:



Primera vista de l'objectiu: El Puig de les Bruixes.



Fauna autòctona a pocs metres del cim:



Un Parell de fotos del cim, una en el pessebre i l'altre amb el Comanegra de fons:





Baixant del cim es pot veure l'aresta que ens portarà al nostre següent objectiu: El Comanegra.



La tardor es fa notar en els boscos deixant tots els arbres ben despullats:



Un altre grup d'habitants autòctons camí del Comanegra:



Un parell de fotos des del cim del Comanegra:





Això és tot.
Fins la propera.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Tossal de la Baltasana

Comarca: Baix Camp i Conca de Barberà.
Alçada: 1.203 m.
Desnivell: 208 m.

Avui ha estat el torn del Tossal de la Baltasana, sostre compartit entre el Baix Camp i la Conca de Barberà.
Com ahir no varem anar a dormir el que es diu precisament d'hora i avui la meteorologia no pintava massa bé, he decidit pujar des de Prades, per on es pot accedir al Tossal bastant ràpid.

A l'entrar a Prades, després de passar la benzinera cal girar el primer carrer a l'esquerra, a partir d'aquest punt podem avançar una mica més amb el cotxe seguint les marques de GR, quan s'acabi l'asfalt (o abans, això va a gustos!) aparcarem el cotxe.

Des d'aquest punt només cal anar seguint el GR 171, primer per una ample pista que al poc es transformarà en un caminet entr un ombrívol bosc i després per una ampla pista que puja fins al coll del bosc.

Poc avanç del coll del bosc el GR deixa la pista (hi ha un cartell que ho indica), des d'aquí tenim l'opció ràpida que es pujar per un dret sender que s'enfila bosc amunt, o la llarga però jo crec que més bonica, que es fer la volta pel coll i pujar per l'altre vessant de la muntanya, passant per la font de la mina.

Per la baixada, jo he tornat pel mateix camí, ja que feia molt fred i vent, a més a més els núvols eren un xic amenaçadors. De totes maneres jo us recomano que un cop al cim agafar el mapa i improviseu una nova baixada, ja que hi ha moltes pistes i camins per la zona (si el temps us acompanya!).

Apa aqui us deixo el mapa i les fotos (que no son masses ja que al cim la boira m'ha acompanyat i les visrtes eren zero!):



Els inicis de la caminada:



La pista es converteix en camí:



Bifurcació cap al cim:



Les fotos al cim entre boires:







El Tossal des del Coll del Bosc:



De moment això es  tot.
Fins la propera.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Miranda de Sant Jeroni

Comarca: Bages i Anoia.
Alçada: 1237 m.
Desnivell: 117 m. des del trencall de l'Albarda. 517 des del monestir.

Aquesta és la segona part de l'excursió de l'Albarda Castellana. Des del cim cal baixar un altre cop al camí que porta a Sant Jeroni (també es pot agafar un trencall que hi ha al coll, que ens portarà un tros més endavant però que no passa per la capella que hi ha camí del cim). Des d'aquest punt només cal acabar de pujar fins a la capella, girar a l'esquerra i enfilar les escales que condueixen a cim.

Per la baixada jo vaig triar canviar de ruta i anar pel camí nou de Sant Jeroni, passant pel Plà de les Taràntules, Sant Miquel i el monestir.

Jo vaig tenir el plaer de veure la posta de sol des de les escales (tot i que m'hagués agradat estar al cim!) i de poder fer la baixada sota un cel amb algun que altre estel i amb una magnífica lluna plena sense cap núvol que li fes ombra.

Com sempre penjo el mapa i les fotos:



Capella de Sant Jeroni:



Posta de sol des del cim:



La foto de rigor!:



La lluna surt per il·luminar el camí:



Una imatge nocturna de Gorros:



Sant Benet de nit:



Espero que us agradi.
Fins al propera.

L'Albarda Castellana

Comarca: Baix Llobregat.
Alçada: 1.177 m.
Desnivell: 457 m.

Aquest Dimarts li ha tocat el torn a Montserrat i ja que hi era he aprofitat per pujar a l'Albarda i a Sant Jeroni.

El Primer cim ha estat l'Albarda Castellana, he sortit del monestir seguint el camí vell de Sant Jeroni passant pel pas dels francesos, pla dels ocells... Un cop el camí s'ajunta amb el que puja del Pla de les Taràntules, cal continuar camí de Sant Jeroni creuant un parell de vegades el torrent de Santa Maria i poc després agafar un trencall a l'esquerra marcat amb punts blaus i grocs. S'han d'anar seguint els punts blaus ja que els grocs porten a Collbató, de fet a l'inici del camí han posat un cartell que així ho indica. Acabem de pujar fins al cim utilitzant les mans en alguna ocasió.

Un cop al cim si fa bon dia podrem gaudir d'unes magnifiques vistes, que no va ser el meu cas, ja que un vent molt fort va fer que no hi estes ni cinc minuts ja que corria perill de sortir volant!.

Per la baixada si no teniu intenció de pujar a Sant Jeroni podem desfer el camí de pujada, o si no jo us recomano que improviseu amb el mapa una baixada nova, que hi ha moltes possibilitats!

Us deixo el mapa i alguna foto:



Pas dels Francesos amb el Gorro Frigi darrera:



Parada per fer un glop al Pla dels Ocells:



La tardor es fa notar en el camí:



El cim de l'Albarda amb Sant Jeroni al fons. El cartell que ens diu on estem està fet miques!:



La foto del cim (casi apunt de sortir volant!):



Flautats, Elefant i Prenyada amb les últimes llums del dia:



Apa dons ara només falta la segona part de la sortida: la pujada a Sant Jeroni.
Fins ara.

dilluns, 2 de novembre del 2009

La Mola de Sant Llorenç del Munt.

Comarca: Vallès Oriental.
Alçada: 1.104 m.
Desnivell: 236 m.

Aquest cap de setmana hem anat a la Mola de Sant Llorenç del Munt. La ruta hem triat és la que surt del coll d'Estenalles i puja per una pista asfaltada fins al coll d'Eres, resseguint la base del Montcau. Des del Coll d'eres el camí es fa de terra, i va resseguint la Carena del Pagès passant pel Roure del Palau i el Morral del Drac, des d'aquí només cal arribar fins a la base de la paret rocosa de la mola, la que superarem per una canal que hi ha a la part del darrere, un cop superada aquesta canal només quedarà pujar pels prats fins al cim.

El camí va pujant i baixant, però esta senyalitzat en tot moment per postes metàl·lics i marques marrons.

A nosaltres just abans d'arribar al cim ens va venir a visitar la boira, per el que ens varem haver de conformar llegint a la taula d'orientació el que es pot veure des del cim!

Durant la baixada tampoc varem poder veure gran cosa el que ens envoltava ja que la boira en més o menys intensitat ens va acompanyar fins al cotxe.

Us deixo el mapa i les fotos (el mapa es el de l'ICC, si teniu el de l'Alpina es més detallat):



El Montcau, que anirem resseguirem per la seva base:



Primera Vista de La Mola:



El Morral del Drac:



El cordal del Morral de Sescorts:



Les últimes vistes de les que varem poder gaudir avanç que la boira ens engullis des de les proximitats de La Mola:



Arribant al cim:



La foto de rigor al vèrtex:



Una vista del monestir:



Totnada entre les boires:



Un Parell de fotos del Roure del Palau:





Última parada al Coll d'Eres:



Aixòes tot de moment.
Fins la propera.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Puig de la Mola

Comarca: Garraf.
Alçada: 534 m.
Desnivell: 234 m.

Aquesta setmana aprofitant els últims vestigis de Sol avanç que els dies s'escurcin més, he aprofitat per pujar al Puig de la Mola. És una sortida fàcil i ràpida si es fa per la vessant est, sortint del pàrking de la cimentera que hi ha passat Olesa de Bonesvalls, però si teniu temps, jo us recomano pujar per l'altre vessant de la muntanya sortint des d'Olesa i seguint una ample pista que va serpentejant passant pel costat d'una petita cabana, l'avenc de l'esquerrà... i que en algun tram esta senyalitzat com a GR 5 (amb el mapa de l'Alpina es pot seguir sense problemes).

Tornant a aquest dimecres, la sortida la vaig començar al pàrking de la cimentera i des d'aquí anant a buscar el GR 92.3 que ens conduirà fins al cim. Per la baixada, la primera intenció era anar seguint la pista que passa pel Puig de la Bomba i el Puig de l'Escanyador, però un cel fosc i ple de núvols va fer-me canviar de pare (tot i que les previsions no eren de pluja no les tenia totes!). Finalment per anar més ràpid vaig baixar per on havia pujat i avanç del que m'hagués agradat ja era a la moto camí de casa, vaja que si seguiu aquest itinerari segurament se us farà curt!.

Com sempre us poso el mapa de l'ICC (si teniu el de l'alpina es 1:25.000 i va millor!) i les fotos:



 El pou de glaç que trobem a la poca estona de sortir:



El poc després del pou, elcamí s'estreny i s'adreça:

 

Primeres imatges del Puig de la Mola:



La foto al cim:



Una foto direcció al mar que se suposa que esta al fons:



Això es tot.
Fins la propera.