els sostres d'en willy

Matagalls

2010-06-06T22:37:00.006+02:00

Comarca: Osona.

Alçada: 1.696m.

Desnivell: 552m.

Hola de nou:

Després de fer els exàmens que tenia pendents ja puc tornar-me a dedicar al que tenim entre mans.

Ahir va ser el torn del Matagalls pujant des de Coll Formic. El camí segueix el GR 5.2 que està molt senyalitzat (en alguns moments massa i tot!).

Només iniciar el camí troben una gran creu de ferro en el camí, Pujarem per la carena del roures (únic punt el recorregut on trobarem una mica d'ombra. continuarem cap el Turó Gros de Santandreu, on ens espera un primer tram força inclinat, que serà recompensat amb unes bones vistes des de dat. Després es camí es torna més suau i ja es comença a veure el nostre objectiu. Passem per per el costat del turó de l'estanyol i seguirem planejant fins al coll dels llops, on s'inicia l'ultima pujada forta cap al cim. Un cop remuntada ens trobarem davant la característica treu del Matagalls i el seu vèrtex geodèsic.

Aquest dissabte el cim era ple de gent (adults i canalla) que havia pujat per els diferents vessants del Matagalls, per el que es feia difícil trobar algun racó tranquil. Aquest es el motiu de que la meva estada al cim fos més aviat curta i la foto de rigor la vaig fer en iniciar la baixada.

Poso el mapa i les fotos per qui tingui curiositat:

Creu a l'inici del camí:

Turó Gros a la sortida del tram de bosc:

Cingles des del turó Gros:

Primeres vistes del Matagalls:

Les Agudes i el Turó de l'Home des del cim:

Foto del cim iniciant al descens:

Fins la Propera!.

Pedró dels Quatre Batlles

2010-01-11T22:12:00.002+01:00

Comarca: Solsones.
Alçada: 2.383m.
Desnivell: 443m.

Aquest cap de setmana després de les nevades de dijous i divendres, la cosa prometia, i per iniciar la temporada d'esqui hem anat a Port del Compte per pujar la Tossa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles.
Cal dir que hi havia molta neu (més del que pensava) el que ens ha permès flotar en neu verge durant un bona estona i fer alguna que altre croqueta per posar el punt divertit a la jornada.

L'itinerari l'hem iniciat a l'últim pàrking de l'estació d'esquí. Des d'allà hem anat pujant per sota del telecadira obrir traça, ja que encara no hi havia pujat ningú, fins a trobar la pista d'esqui, que hem seguit fins al final. Un cop al final de la pista hem seguit pujant fins al clot rodó, des d'on hem anar a buscar la carena que condueix a la Tossa Pelada, el nostre primer objectiu. Un cop a la Tossa Pelada només cal baixar pel costat oposat al que hem pujat en direcció al Pedró, i hem remuntar el suau llom que es condueix al seu Cim.

Per baixar (Part divertida!) hem anat a buscar l'entrada del Clot de la Vall, per on baixarem fins a trobar la pista d'esquí que ens condueix al cotxe. La part superior del Clot de la Vall l'hem amb molt poca neu i moltes pedres, però un cop superat aquest primer tram només ha calgut baixar pel bosc fent esses entre els arbres.

Apa com sempre poso el mapa i les fotos:

Obrint traça per les primeres pendents:

El Roger de cap d'expedició!!:

Arbres pel camí:

Últim repetxó per arribar al cim:

Es integrants de l'esquiada: Arti, Roger, Willy i Oriol.

Els Telemarkers per les primeres baixades cap al Prat del Duc (Roger i Arti):

Baixant per el Clot de la Vall (Willy):

Estudiant el camí (Arti Oriol i Willy):

El Roger a la sortida del bosc:

Això es tot.
Fins la propera.

Comanegra

2009-11-22T16:36:00.001+01:00

Comarca: Garrotxa.
Alçada: 1.557 m.
Desnivell: 257 m.

Aquest cap de setmana ha tocat anar cap a la Garrotxa per fer el Comanegra. És un cim mol senzillet amb diferents opcions per pujar-hi, la més fàcil permet assolir-lo amb tan sols 257 m de desnivell.
Jo per aprofitar una mica més el dia vaig allargar l'excursió passant primer pel Puig de les Bruixes (1.393 m.) el que implica una mica més de desnivell i temps.

Per arribar-hi, s'ha d'agafar la pista que mena a ma esquerre de la carretera que uneix Rocabruna amb Beget, a l'inici de la pista fa una bona pujada amb un dipòsit a dalt de tot. Seguim la pista (que està un xic atrotinada) fins al final, on deixarem el cotxe.

Des del final de la pista continuem caminant direcció el Puig de les Bruixes - coll de Sant Marc (hi ha un cartell que ens indica) seguint marques de PR. Un com passat per la base del Puig de les bruixes, el camí s'enfila per poder tornar enrere direcció al cim.

Un cop al cim haurem de baixar per l'altre vessant, i seguint la carena cap al Comanegra, passant algun tram més rocós per la part de la dreta (hi han maques vermelles i verdes).

En arribar al Comanegra només hem de tornar a baixar cap a la pista per on trobem millor camí (hi han traces per tot arreu!) i de la pista cap al cotxe.

Apa deixo el mapa i les fotos per a qui li interessi:

Primera vista de l'objectiu: El Puig de les Bruixes.

Fauna autòctona a pocs metres del cim:

Un Parell de fotos del cim, una en el pessebre i l'altre amb el Comanegra de fons:

Baixant del cim es pot veure l'aresta que ens portarà al nostre següent objectiu: El Comanegra.

La tardor es fa notar en els boscos deixant tots els arbres ben despullats:

Un altre grup d'habitants autòctons camí del Comanegra:

Un parell de fotos des del cim del Comanegra:

Això és tot.
Fins la propera.

Tossal de la Baltasana

2009-11-08T21:57:00.003+01:00

Comarca: Baix Camp i Conca de Barberà.
Alçada: 1.203 m.
Desnivell: 208 m.

Avui ha estat el torn del Tossal de la Baltasana, sostre compartit entre el Baix Camp i la Conca de Barberà.
Com ahir no varem anar a dormir el que es diu precisament d'hora i avui la meteorologia no pintava massa bé, he decidit pujar des de Prades, per on es pot accedir al Tossal bastant ràpid.

A l'entrar a Prades, després de passar la benzinera cal girar el primer carrer a l'esquerra, a partir d'aquest punt podem avançar una mica més amb el cotxe seguint les marques de GR, quan s'acabi l'asfalt (o abans, això va a gustos!) aparcarem el cotxe.

Des d'aquest punt només cal anar seguint el GR 171, primer per una ample pista que al poc es transformarà en un caminet entr un ombrívol bosc i després per una ampla pista que puja fins al coll del bosc.

Poc avanç del coll del bosc el GR deixa la pista (hi ha un cartell que ho indica), des d'aquí tenim l'opció ràpida que es pujar per un dret sender que s'enfila bosc amunt, o la llarga però jo crec que més bonica, que es fer la volta pel coll i pujar per l'altre vessant de la muntanya, passant per la font de la mina.

Per la baixada, jo he tornat pel mateix camí, ja que feia molt fred i vent, a més a més els núvols eren un xic amenaçadors. De totes maneres jo us recomano que un cop al cim agafar el mapa i improviseu una nova baixada, ja que hi ha moltes pistes i camins per la zona (si el temps us acompanya!).

Apa aqui us deixo el mapa i les fotos (que no son masses ja que al cim la boira m'ha acompanyat i les visrtes eren zero!):

Els inicis de la caminada:

La pista es converteix en camí:

Bifurcació cap al cim:

Les fotos al cim entre boires:

El Tossal des del Coll del Bosc:

De moment això es tot.

Fins la propera.

Miranda de Sant Jeroni

2009-11-04T21:30:00.000+01:00

Comarca: Bages i Anoia.
Alçada: 1237 m.
Desnivell: 117 m. des del trencall de l'Albarda. 517 des del monestir.

Aquesta és la segona part de l'excursió de l'Albarda Castellana. Des del cim cal baixar un altre cop al camí que porta a Sant Jeroni (també es pot agafar un trencall que hi ha al coll, que ens portarà un tros més endavant però que no passa per la capella que hi ha camí del cim). Des d'aquest punt només cal acabar de pujar fins a la capella, girar a l'esquerra i enfilar les escales que condueixen a cim.

Per la baixada jo vaig triar canviar de ruta i anar pel camí nou de Sant Jeroni, passant pel Plà de les Taràntules, Sant Miquel i el monestir.

Jo vaig tenir el plaer de veure la posta de sol des de les escales (tot i que m'hagués agradat estar al cim!) i de poder fer la baixada sota un cel amb algun que altre estel i amb una magnífica lluna plena sense cap núvol que li fes ombra.

Com sempre penjo el mapa i les fotos:

Capella de Sant Jeroni:

Posta de sol des del cim:

La foto de rigor!:

La lluna surt per il·luminar el camí:

Una imatge nocturna de Gorros:

Sant Benet de nit:

Espero que us agradi.

Fins al propera.

L'Albarda Castellana

2009-11-04T20:08:00.001+01:00

Comarca: Baix Llobregat.
Alçada: 1.177 m.
Desnivell: 457 m.

Aquest Dimarts li ha tocat el torn a Montserrat i ja que hi era he aprofitat per pujar a l'Albarda i a Sant Jeroni.

El Primer cim ha estat l'Albarda Castellana, he sortit del monestir seguint el camí vell de Sant Jeroni passant pel pas dels francesos, pla dels ocells... Un cop el camí s'ajunta amb el que puja del Pla de les Taràntules, cal continuar camí de Sant Jeroni creuant un parell de vegades el torrent de Santa Maria i poc després agafar un trencall a l'esquerra marcat amb punts blaus i grocs. S'han d'anar seguint els punts blaus ja que els grocs porten a Collbató, de fet a l'inici del camí han posat un cartell que així ho indica. Acabem de pujar fins al cim utilitzant les mans en alguna ocasió.

Un cop al cim si fa bon dia podrem gaudir d'unes magnifiques vistes, que no va ser el meu cas, ja que un vent molt fort va fer que no hi estes ni cinc minuts ja que corria perill de sortir volant!.

Per la baixada si no teniu intenció de pujar a Sant Jeroni podem desfer el camí de pujada, o si no jo us recomano que improviseu amb el mapa una baixada nova, que hi ha moltes possibilitats!

Us deixo el mapa i alguna foto:

Pas dels Francesos amb el Gorro Frigi darrera:

Parada per fer un glop al Pla dels Ocells:

La tardor es fa notar en el camí:

El cim de l'Albarda amb Sant Jeroni al fons. El cartell que ens diu on estem està fet miques!:

La foto del cim (casi apunt de sortir volant!):

Flautats, Elefant i Prenyada amb les últimes llums del dia:

Apa dons ara només falta la segona part de la sortida: la pujada a Sant Jeroni.
Fins ara.

La Mola de Sant Llorenç del Munt.

2009-11-02T20:05:00.004+01:00

Comarca: Vallès Oriental.
Alçada: 1.104 m.
Desnivell: 236 m.

Aquest cap de setmana hem anat a la Mola de Sant Llorenç del Munt. La ruta hem triat és la que surt del coll d'Estenalles i puja per una pista asfaltada fins al coll d'Eres, resseguint la base del Montcau. Des del Coll d'eres el camí es fa de terra, i va resseguint la Carena del Pagès passant pel Roure del Palau i el Morral del Drac, des d'aquí només cal arribar fins a la base de la paret rocosa de la mola, la que superarem per una canal que hi ha a la part del darrere, un cop superada aquesta canal només quedarà pujar pels prats fins al cim.

El camí va pujant i baixant, però esta senyalitzat en tot moment per postes metàl·lics i marques marrons.

A nosaltres just abans d'arribar al cim ens va venir a visitar la boira, per el que ens varem haver de conformar llegint a la taula d'orientació el que es pot veure des del cim!

Durant la baixada tampoc varem poder veure gran cosa el que ens envoltava ja que la boira en més o menys intensitat ens va acompanyar fins al cotxe.

Us deixo el mapa i les fotos (el mapa es el de l'ICC, si teniu el de l'Alpina es més detallat):

El Montcau, que anirem resseguirem per la seva base:

Primera Vista de La Mola:

El Morral del Drac:

El cordal del Morral de Sescorts:

Les últimes vistes de les que varem poder gaudir avanç que la boira ens engullis des de les proximitats de La Mola:

Arribant al cim:

La foto de rigor al vèrtex:

Una vista del monestir:

Totnada entre les boires:

Un Parell de fotos del Roure del Palau:

Última parada al Coll d'Eres:

Aixòes tot de moment.

Fins la propera.

Puig de la Mola

2009-10-29T23:06:00.000+01:00

Comarca: Garraf.
Alçada: 534 m.
Desnivell: 234 m.

Aquesta setmana aprofitant els últims vestigis de Sol avanç que els dies s'escurcin més, he aprofitat per pujar al Puig de la Mola. És una sortida fàcil i ràpida si es fa per la vessant est, sortint del pàrking de la cimentera que hi ha passat Olesa de Bonesvalls, però si teniu temps, jo us recomano pujar per l'altre vessant de la muntanya sortint des d'Olesa i seguint una ample pista que va serpentejant passant pel costat d'una petita cabana, l'avenc de l'esquerrà... i que en algun tram esta senyalitzat com a GR 5 (amb el mapa de l'Alpina es pot seguir sense problemes).

Tornant a aquest dimecres, la sortida la vaig començar al pàrking de la cimentera i des d'aquí anant a buscar el GR 92.3 que ens conduirà fins al cim. Per la baixada, la primera intenció era anar seguint la pista que passa pel Puig de la Bomba i el Puig de l'Escanyador, però un cel fosc i ple de núvols va fer-me canviar de pare (tot i que les previsions no eren de pluja no les tenia totes!). Finalment per anar més ràpid vaig baixar per on havia pujat i avanç del que m'hagués agradat ja era a la moto camí de casa, vaja que si seguiu aquest itinerari segurament se us farà curt!.

Com sempre us poso el mapa de l'ICC (si teniu el de l'alpina es 1:25.000 i va millor!) i les fotos:

El pou de glaç que trobem a la poca estona de sortir:

El poc després del pou, elcamí s'estreny i s'adreça:

Primeres imatges del Puig de la Mola:

La foto al cim:

Una foto direcció al mar que se suposa que esta al fons:

Això es tot.

Fins la propera.

Turó del Galutxo

2009-10-18T23:38:00.003+02:00

Comarca: Segarra.
Alçada: 854 m.
Desnivell: 54 m.

Avui per compensar l'excursió del Montseny he anat cap a La Segarra al pujar al Turó del Galutxo.

L'excursió comença a al coll de coll de les Guixeres, a la carretera T-221 entre la Panadella i el trencall d'Aguiló. Durant tota l'estona estarem envoltats de gegantescos molins de vent.

Deixem el cotxe en una petita explanada que trobarem al coll, travessem la carretera i anem seguint una pista ampla i en molt bon estat que ens porta fins a l'ermita de Santa fe de Montfred i al cim del Montfred on trobarem un vèrtex geodèsic en mig d'un camp, la veritat és que la imatge és molt curiosa, i val la pena acostar-s'hi, que hi ha bones vistes.

Del Montfred anirem seguint la pista per la que veniem, primer baixa una mica i després anirà pujant i fent esses. Deixrem alguns trencalls que porten als molins fins veure el poble en runes de Montargull, arribat aquest punt, el cim que ens queda a ma dreta és el Turó del Galutxo.

Buscarem la part més baixa per pujar al cim, no hi a camí peró trobarem una petita fita al començar a pujar i al cim trobarem una fita en una clariana de bosc que ens indica que ja hem arribat.

A la baixada a qui li vingui de gust pot acostar-se al poble de Montargull, on hi ha alguna casa en runes i una ermita (que està tancada).

Aquí van el mapa i les fotos:

Primeres vistes del Montfred i Santa Fe:

Santa Fé de Montfred:

Vèrtex Geodèsic del Montfred:

Un parell de fotos des del cim del Montfred:

Un parell de fotos del cim de Turó del Galutxo:

El Poblre de Montargull:

Tornant al Coll de les Guixeres:

De moment això es tot.
Fins al proper sostre.

Les Agudes

2009-10-18T22:00:00.000+02:00

Comarca: La Selva.
Alçada: 1.706 m.
Desnivell: 59 m. des del coll.

Aquesta ascensió es pot considerar la segona part de l'ascensió al Turó de l'Home. A la tornada del turó, en arribar al coll de les Agudes, deixarem el GR per enfilar-nos fins al cim, des d'on gaudirem d'unes bones vistes dels cims propers.

Pel descens queda la part divertida de l'excursió, guardarem els pals per poder utilitzar les mans i baixarem en direcció contraria al coll seguint unes marques grogues que ens aniran guiant per l'aresta dels castellets. Cal anar alerta ja que hi ha algun tram força aeri, si no us be de gust no cal fer tota l'aresta, i un cop desgrimpat el primer tram, podem acabar de baixar pel camí que hem fet a l'anada que ens portarà fins al pla de Mon.

Us deixo el mapa i les fotos:

Les Agudes des del coll:

La Creu del cim de Les Agudes:

La carena que porta al Turó de l'Home seguint el GR 5.2:

Última ullada del cim avans de baixar per l'aresta:

Un Parell d'imatges des de l'aresta:

El Sol de la tarda entra la fageda:

Fins la Propera.

Turó de l'Home

2009-10-18T21:05:00.002+02:00

Comarca: Vallès Oriental.
Alçada: 1.706 m.
Desnivell: 523 m.

Aquest cap de setmana li ha tocat el torn al Turó de l'Home i Les Agudes, que aprofitant que està a prop l'un de l'altre els he fet d'una tirada.

L'ascensió comença al Pla de Mon a 1'8 km del Coll de Sant Marçal. Des d'aquest punt només cal creuar la carretera i anar seguint les maques vermelles que van guiant per dintre d'una fageda, la tardor s'hi fa notar, el terra és ple de fulles marrons i a la tarda el sol entra tímid entre les branques creant un ambient força especial, val la pena aturar-s'hi una estona.

Nosaltres peró continuarem pujant fins al peu de la mole rocosa de Les Agudes, la vorejarem per la dreta sempre seguint les marques vermelles i utilitzant les mans en alguna ocasió. Finalment ens trobarem amb el GR 5.2 just avanç del coll de les Agudes.

Des del coll anirem seguint el GR que ens portarà planejant fins a la base del Turó de l'Home on només ens cal pujar fins al cim no trobaren un gran vèrtex geodèsic i una bona colla de fites.

Pel descens desfarem el camí fins al coll de les Agudes, des d'aquí podem acabar de desfer el camí de pujada o seguir l'itinerari de les agudes.

Us deixo el mapa i unes quantes fotos:

Vista de Les Agudes des del Pla de Mon:

Cami per la fageda:

GR 5.2 al coll de les Agudes direcció Turó de l'Home:

Turó de L'Home des del GR:

Al cim del Turó de l'Home amb Les Agudes al fons:

Matagalls des del Turó de l'Home:

El Vèrtex geodèsic del turó de l'home (és gegant!!):

De moment això es tot.
Fins ara

Puig de les Agulles

2009-10-02T23:58:00.003+02:00

Comarca: Alt Penedès.
Alçada: 848 m.
Desnivell: 60 m.

Aprofitant que ja es divendres i que tenia la tarde lliure, avui m'he escapat a fer el sostre de la meva comarca (he de confessar que no hi havia pujat mai).

El que havia de ser una excursió d'una horeta, hora i mitja, ha acabat sent de tota la tarde, vaja que he arribat a casa que quasi no hi havia llum.

He sortit del coll dels carbons, enfilant bosc amunt veient alguna fita per el camí. A l'arribar a la part de dalt el terreny està força malament, hi ha moltissim garric i una bona colla d'arbres caiguts (i d'els drets més d'un amb més branques seques que fulles verdes!) suposo que degut a les fortes ventades de l'any passat. Amb aquest panorama he estat molta estona voltant per el cim buscant la clariana amb la fita de terme que indica que estas a dalt. Finalment cansat d'esgarrapar-me amb la vegetació i veient com estava el terreny, he desistit de trobar-la i m'he acostat a l'extrem est per fer alguna foto de la lluna que es començava a veure amb claredat.

Si tinc ànims i una estona alguna altre tarde potser m'acosto a veure si trobo la dichosa fita (si es que no ha quedat camuflada sota la malesa!); ara, cal dir que el Penedès te racons molt més encantadors que el Puig de les Agulles!.

Us deixo el mapa i alguna de les poques fotos que he fet:

Una foto del Puig de les Agulles des del Pla de Carbons:

Un parell de fotos de l'extrem oest:

Apa fins la propera, que esero que sigui més agradable que aquesta i no acabi amb el mapa estampat als braços!

Talaia del Montmell

2009-10-01T00:36:00.006+02:00

Comarca: Baix Penedès.
Alçada: 861 m.
Desnivell: 432 m.

Aprofitant que encara no han canviat l'hora i els dies allarguen ahir a la tarda vaig decidir acostar-me a la comarca veïna per ascendir el seu sostre.

L'excursió la vaig comença a l'església al poble (La Juncosa del Montmell), però els més mandrosos podeu estalviar-vos una estona de Camí pujant amb el cotxe fins a l'àrea recreativa del Montmell.

Un cop a l'àrea recreativa cal pujar fins l'ermita de Sant Miquel i d'aquí anar seguint el corriol de darrere l'absis fins coll que separa el camí del castell (a l'esquerra) i el del cim (a la dreta). Durant l'ascensió trobareu algun cartell i marques verdes que us indicaran el camí correcte, i fins i tot aquest dimecres hi havien cintes blanques de plàstic que continuaven més enllà del cim, però aquestes espero que no si estiguin massa temps!

La veritat es que la pujada va ser una mica contra rellotge, però a l'arribar al cim hi havia un cel espectacular, si no us agraden els núvols potser no pensareu el mateix però tenia el seu toc de màgia.

com sempre us deixo el mapa i alguna foto:

Una panoràmica del massis:

L'ermita de Sant Miquel:

Les fotos del cim:

Les vistes des de les proximitats del cim:

El Castell del Montmell i la gran creu a la punta oest:

Per últim el punt d'inici i final de la ruta, La Juncosa del Montmell:

Espero que us hagi agradat i Fins la propera.

Tossal de l'Infern

2009-09-28T18:36:00.005+02:00

Comarca: Pla d'Urgell.
Alçada: 302 m.
Desnivell: 16 m.

Aquesta es l'ascensió amb menys desnivell de totes, més que una ascensió es tracta d'una passejada. L'excursió comença al poble de Miralcamp concretament al camp d'esports del municipi.

Us recomano que no feu aquesta ascensió durant els mesos més calorosos de l'any ja que la zona es força seca i el sol deu apretar de valent.

Per pujar al tossal primer cal caminar per una avinguda de terra amb moreres a banda i banda fins al pantà de la Bassella. Un cop arribem al pantà la ruta es força intuïtiva, cal baixar fins al coll que queda entre el tossal i un altra muntanyeta a la seva esquerra i d'aquí enfilar amunt cap a l'allargat i pla cim del tossal.

La tornada la podeu fer per el mateix camí, o podeu recórrer el cim i baixar per l'altre costat i anar a buscar el Camí que es veu a la dreta del tossal.

Us deixo el mapa i alguna foto:

Camí de la Carrerada Reial que ens portarà al pantà de La Bassella:

Tossal de l'Infern des de les proximitats de la Carrerada:

Pantà de la Bassella:

Vistes des del cim del Tossal:

Una Panoràmica:

Unes ametlles que vaig trobar en el camí de tornada:

Apa fins al proper sostre!!

Tossal dels Tres Reis

2009-09-27T21:05:00.002+02:00

Comarca: Montsià
Alçada: 1.356 m
Desnivell: 200 m

Aquesta es la Primera fita d'aquesta nova etapa dels Sostres comarcals. L'ascensió la varem fer el passat 10 de setembre aprofitant les vacances per la zona. Pujar al Tossal no comporta un gran desnivell, però val la pena ja que ens troben en mig d'un marc incomparable: El Massis del Port.

Hi ha moltes possibilitats per arribar al cim, nosaltres varem triar la ruta que surt del Mas del Ric de Fredes. El camí s'enfila per darrere el mas a l'inici entre bancals, i després es transforma en un bonic corriol que s'enfila per el bosc fins pràcticament el planer i allargassat cim del tossal, des d'on tindreu unes bones vistes del Caro, La Caixa...

Si teniu temps de passar uns dies per la zona aprofiteu-ho ja que el massís te racons meravellosos.

Apa us deixo el mapa i unes fotos:

Pujant el corriol per el bosc:

La foto al cim:

Fins la propera!!