Comanegra

Comarca: Garrotxa.
Alçada: 1.557 m.
Desnivell: 257 m.

Aquest cap de setmana ha tocat anar cap a la Garrotxa per fer el Comanegra. És un cim mol senzillet amb diferents opcions per pujar-hi, la més fàcil permet assolir-lo amb tan sols 257 m de desnivell.
Jo per aprofitar una mica més el dia vaig allargar l'excursió passant primer pel Puig de les Bruixes (1.393 m.) el que implica una mica més de desnivell i temps.

Per arribar-hi, s'ha d'agafar la pista que mena a ma esquerre de la carretera que uneix Rocabruna amb Beget, a l'inici de la pista fa una bona pujada amb un dipòsit a dalt de tot. Seguim la pista (que està un xic atrotinada) fins al final, on deixarem el cotxe.

Des del final de la pista continuem caminant direcció el Puig de les Bruixes - coll de Sant Marc (hi ha un cartell que ens indica) seguint marques de PR. Un com passat per la base del Puig de les bruixes, el camí s'enfila per poder tornar enrere direcció al cim.

Un cop al cim haurem de baixar per l'altre vessant, i seguint la carena cap al Comanegra, passant algun tram més rocós per la part de la dreta (hi han maques vermelles i verdes).

En arribar al Comanegra només hem de tornar a baixar cap a la pista per on trobem millor camí (hi han traces per tot arreu!) i de la pista cap al cotxe.

Apa deixo el mapa i les fotos per a qui li interessi:

Primera vista de l'objectiu: El Puig de les Bruixes.

Fauna autòctona a pocs metres del cim:

Un Parell de fotos del cim, una en el pessebre i l'altre amb el Comanegra de fons:

Baixant del cim es pot veure l'aresta que ens portarà al nostre següent objectiu: El Comanegra.

La tardor es fa notar en els boscos deixant tots els arbres ben despullats:

Un altre grup d'habitants autòctons camí del Comanegra:

Un parell de fotos des del cim del Comanegra:

Això és tot.
Fins la propera.

Tossal de la Baltasana

Comarca: Baix Camp i Conca de Barberà.
Alçada: 1.203 m.
Desnivell: 208 m.

Avui ha estat el torn del Tossal de la Baltasana, sostre compartit entre el Baix Camp i la Conca de Barberà.
Com ahir no varem anar a dormir el que es diu precisament d'hora i avui la meteorologia no pintava massa bé, he decidit pujar des de Prades, per on es pot accedir al Tossal bastant ràpid.

A l'entrar a Prades, després de passar la benzinera cal girar el primer carrer a l'esquerra, a partir d'aquest punt podem avançar una mica més amb el cotxe seguint les marques de GR, quan s'acabi l'asfalt (o abans, això va a gustos!) aparcarem el cotxe.

Des d'aquest punt només cal anar seguint el GR 171, primer per una ample pista que al poc es transformarà en un caminet entr un ombrívol bosc i després per una ampla pista que puja fins al coll del bosc.

Poc avanç del coll del bosc el GR deixa la pista (hi ha un cartell que ho indica), des d'aquí tenim l'opció ràpida que es pujar per un dret sender que s'enfila bosc amunt, o la llarga però jo crec que més bonica, que es fer la volta pel coll i pujar per l'altre vessant de la muntanya, passant per la font de la mina.

Per la baixada, jo he tornat pel mateix camí, ja que feia molt fred i vent, a més a més els núvols eren un xic amenaçadors. De totes maneres jo us recomano que un cop al cim agafar el mapa i improviseu una nova baixada, ja que hi ha moltes pistes i camins per la zona (si el temps us acompanya!).

Apa aqui us deixo el mapa i les fotos (que no son masses ja que al cim la boira m'ha acompanyat i les visrtes eren zero!):

Els inicis de la caminada:

La pista es converteix en camí:

Bifurcació cap al cim:

Les fotos al cim entre boires:

El Tossal des del Coll del Bosc:

De moment això es  tot.

Fins la propera.

Miranda de Sant Jeroni

Comarca: Bages i Anoia.
Alçada: 1237 m.
Desnivell: 117 m. des del trencall de l'Albarda. 517 des del monestir.

Aquesta és la segona part de l'excursió de l'Albarda Castellana. Des del cim cal baixar un altre cop al camí que porta a Sant Jeroni (també es pot agafar un trencall que hi ha al coll, que ens portarà un tros més endavant però que no passa per la capella que hi ha camí del cim). Des d'aquest punt només cal acabar de pujar fins a la capella, girar a l'esquerra i enfilar les escales que condueixen a cim.

Per la baixada jo vaig triar canviar de ruta i anar pel camí nou de Sant Jeroni, passant pel Plà de les Taràntules, Sant Miquel i el monestir.

Jo vaig tenir el plaer de veure la posta de sol des de les escales (tot i que m'hagués agradat estar al cim!) i de poder fer la baixada sota un cel amb algun que altre estel i amb una magnífica lluna plena sense cap núvol que li fes ombra.

Com sempre penjo el mapa i les fotos:

Capella de Sant Jeroni:

Posta de sol des del cim:

La foto de rigor!:

La lluna surt per il·luminar el camí:

Una imatge nocturna de Gorros:

Sant Benet de nit:

Espero que us agradi.

Fins al propera.