Matagalls

Comarca: Osona.

Alçada: 1.696m.

Desnivell: 552m.

Hola de nou:

Després de fer els exàmens que tenia pendents ja puc tornar-me a dedicar al que tenim entre mans.

Ahir va ser el torn del Matagalls pujant des de Coll Formic. El camí segueix el GR 5.2 que està molt senyalitzat (en alguns moments massa i tot!).

Només iniciar el camí troben una gran creu de ferro en el camí, Pujarem per la carena del roures (únic punt el recorregut on trobarem una mica d'ombra. continuarem cap el Turó Gros de Santandreu, on ens espera un primer tram força inclinat, que serà recompensat amb unes bones vistes des de dat.  Després es camí es torna més suau i ja es comença a veure el nostre objectiu. Passem per per el costat del turó de l'estanyol i seguirem planejant fins al coll dels llops, on s'inicia l'ultima pujada forta cap al cim. Un cop remuntada ens trobarem davant la característica treu del Matagalls i el seu vèrtex geodèsic.

Aquest dissabte el cim era ple de gent (adults i canalla) que havia pujat per els diferents vessants del Matagalls, per el que es feia difícil trobar algun racó tranquil. Aquest es el motiu de que la meva estada al cim fos més aviat curta i la foto de rigor la vaig fer en iniciar la baixada.

Poso el mapa i les fotos per qui tingui curiositat:

Creu a l'inici del camí:

Turó Gros a la sortida del tram de bosc:

Cingles des del turó Gros:

Primeres vistes del Matagalls:

Les Agudes i el Turó de l'Home des del cim:

Foto del cim iniciant al descens:

Fins la Propera!.

Pedró dels Quatre Batlles

Comarca: Solsones.
Alçada: 2.383m.
Desnivell: 443m.

Aquest cap de setmana després de les nevades de dijous i divendres, la cosa prometia, i per iniciar la temporada d'esqui hem anat a Port del Compte per pujar la Tossa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles.
Cal dir que hi havia molta neu (més del que pensava) el que ens ha permès flotar en neu verge durant un bona estona i fer alguna que altre croqueta per posar el punt divertit a la jornada.

L'itinerari l'hem iniciat a l'últim pàrking de l'estació d'esquí. Des d'allà hem anat pujant per sota del telecadira obrir traça, ja que encara no hi havia pujat ningú, fins a trobar la pista d'esqui, que hem seguit fins al final. Un cop al final de la pista hem seguit pujant fins al clot rodó, des d'on hem anar a buscar la carena que condueix a la Tossa Pelada, el nostre primer objectiu. Un cop a la Tossa Pelada només cal baixar pel costat oposat al que hem pujat en direcció al Pedró, i hem remuntar el suau llom que es condueix al seu Cim.

Per baixar (Part divertida!) hem anat a buscar l'entrada del Clot de la Vall, per on baixarem fins a trobar la pista d'esquí que ens condueix al cotxe. La part superior del Clot de la Vall l'hem amb molt poca neu i moltes pedres, però un cop superat aquest primer tram només ha calgut baixar pel bosc fent esses entre els arbres.

Apa com sempre poso el mapa i les fotos:

Obrint traça per les primeres pendents:

El Roger de cap d'expedició!!:

Arbres pel camí:

Últim repetxó per arribar al cim:

Es integrants de l'esquiada: Arti, Roger, Willy i Oriol.

Els Telemarkers per les primeres baixades cap al Prat del Duc (Roger i Arti):

Baixant per el Clot de la Vall (Willy):

Estudiant el camí (Arti Oriol i Willy):

El Roger a la sortida del bosc:

Això es tot.
Fins la propera.

Comanegra

Comarca: Garrotxa.
Alçada: 1.557 m.
Desnivell: 257 m.

Aquest cap de setmana ha tocat anar cap a la Garrotxa per fer el Comanegra. És un cim mol senzillet amb diferents opcions per pujar-hi, la més fàcil permet assolir-lo amb tan sols 257 m de desnivell.
Jo per aprofitar una mica més el dia vaig allargar l'excursió passant primer pel Puig de les Bruixes (1.393 m.) el que implica una mica més de desnivell i temps.

Per arribar-hi, s'ha d'agafar la pista que mena a ma esquerre de la carretera que uneix Rocabruna amb Beget, a l'inici de la pista fa una bona pujada amb un dipòsit a dalt de tot. Seguim la pista (que està un xic atrotinada) fins al final, on deixarem el cotxe.

Des del final de la pista continuem caminant direcció el Puig de les Bruixes - coll de Sant Marc (hi ha un cartell que ens indica) seguint marques de PR. Un com passat per la base del Puig de les bruixes, el camí s'enfila per poder tornar enrere direcció al cim.

Un cop al cim haurem de baixar per l'altre vessant, i seguint la carena cap al Comanegra, passant algun tram més rocós per la part de la dreta (hi han maques vermelles i verdes).

En arribar al Comanegra només hem de tornar a baixar cap a la pista per on trobem millor camí (hi han traces per tot arreu!) i de la pista cap al cotxe.

Apa deixo el mapa i les fotos per a qui li interessi:

Primera vista de l'objectiu: El Puig de les Bruixes.

Fauna autòctona a pocs metres del cim:

Un Parell de fotos del cim, una en el pessebre i l'altre amb el Comanegra de fons:

Baixant del cim es pot veure l'aresta que ens portarà al nostre següent objectiu: El Comanegra.

La tardor es fa notar en els boscos deixant tots els arbres ben despullats:

Un altre grup d'habitants autòctons camí del Comanegra:

Un parell de fotos des del cim del Comanegra:

Això és tot.
Fins la propera.